La medicina tradicional i popular a la Catalunya del Nord

L’art de curar és tan vell com el món. Fins fa poc, a les societats rurals, es tractava d’un saber sobre el cos, la ment, la salut, el visible i l’invisible, la vida i la mort, associat a pràctiques i coneixements ancestrals transmesos per via oral. Era majoritàriament el món de les dones. Per treure’ls aquest poder han estat titllades de bruixes. A tot arreu, i a Catalunya també.
Als segles XIX i XX amb el desenvolupament de la medicina oficial,hom podia pensar que tot això ja feia part del passat.
Però tossudament les tècniques de guarició, pregàries, medicines, receptes, tisanes i altres emplastres s’han transmès de generació a generació. El món silenciat de les llevadores, guaridores, fetilleres, conjuradores…ha assegurat la permanència de l’antiga saviesa al cor mateix de les llars…
Sortosament, perquè avui dia, la medicina mateixa sota el nom de medicina alternativa, admet les virtuts de certes pràctiques vingudes dels temps remots i de les societats antigues.
Basant-se sobre un llarg treball de terreny (entrevistes de testimonis a la Catalunya del Nord, 1995-2012), sobre les publicacions i els treballs científics anteriors, sobre els conceptes més contemporanis de la medicina, la Maite Barcons Reniu rehabilita tota una part de la cultura nord-catalana a través les pràctiques medicinals populars i tradicionals que ha pogut recollir i catalogar. Posa en evidència el paper de la dona, l’adaptació de les societats als seus temps, la solidaritat de les poblacions de cara als patiments, la pèrdua de la llengua i al mateix temps la pervivència de tradicions i sabers.