El Rosselló de cara a la revolució francesa

Aquest llibre sobre la història de la Revolució, si es publica l’any del “bicentenari” no té cap relació amb la moda, puix que és el fruit d’uns vint anys d’investigació als arxius. Tampoc no s’inscriu en el marc d’una polèmica a favor o en contra la Revolució.
Per l’autor, commemorar significa recordar col·lectivament la història viscuda pels nostres avantpassats i no pas construir llegendes o celebrar mites fundacionals. La Revolució francesa ha estat, pel Rosselló, un episodi a la vegada caòtic i tràgic. La monarquia havia tractat més aviat com a protectorat aquesta província “reputada estrangera”; el nou Estat-nació exigia al contrari la fusió dins una entitat francesa perfectament uniformitzada i normalitzada, el que implicava l’abandó de les lleis catalanes, de la llengua, de les tradicions més arrelades, de la religió, és a dir de la identitat. La província va ser a més transformada en camp de batalla dins una guerra on tenia dificultat a triar de quin costat posar-se.
La guerra, l’ocupació militar i el Terror van ser doncs, al nostre pais, els educadors tràgics de la modernitat.