A principis del segle XX, es van instal·lar al Portús dos germans lorenesos enginyers de mines.
Rebuscaven metalls per a la Companyia del Río Tinto en les muntanyes que rodegen el poble on descobriren filonets de mispíkel, un mineral d’arsènic que pot contenir altres metalls, i en particular or. Els dos homes crearen una societat i es posaren a explotar els filons pel seu compte a desgrat de nombroses dificultats : percentatge d’or no rendible, falta de diners, hostilitat d’una part de la població i sospites de la policia francesa durant la Primera i Segona Guerra mundial. Tot i això, aviat sols, es van entossudir a foradar la muntanya durant més de cinquanta anys, un d’ells deixant-hi fins i tot la vida.
Joan Tocabens s’ha inspirat d’aquesta aventura humana, insòlita i dramàtica, per escriure la present novel·la La capella embruixada. L’acció té lloc, sigui en el mateix Portús, sigui en el terme salvatge i desolat de la muntanya on s’aixequen les ruïnes de la capella pre-romànica de Sant Pere del Pla de l’Arca, prop del famós Salt del Fitó sobre el Llobregat d’Empordà. Els personatges actuen en un ambient feixuc, entre enveges, sospites, drames i amors contrariats, mentre tota la muntanya entorn de la mina, dominada per una terrible maledicció, no para d’engendrar fenomens estranys, inexplicables.
Que podran els dos germans, a desgrat dels obstacles, saciar un dia aquella febre de l’or que els fa enfonsar-se cada vegada més en les entranyes de la terra ?
