Contes empipats

De l’expressió artística a l’escriptura, de l’escriptura a l’expressió artística, aquest vaivé és un dels components que constitueixen la rica i complexa personalitat de Miquel Arnaudiès, un artista compromès.
Del 1970 ençà, exposicions, mostres, publicacions, encontres, paraules, accions, es succeeixen, en català, en francès, poc importa, sols l’arrelament consta.
Un arrelament al Vallespir – Ceret poble dels avis –, a les valls aspres i dolces a la vegada de llums, d’olors, de sensacions, arrelament a la terra, a les memòries d’un país, als reptes d’uns temps presents.
Un arrelament poètic i artístic a una llengua, la seva, la materna, el català, català de casa, català de pagès, català de tota la vida. I també l’altre, el francès, llengua apresa per obligació, la de l’escola, de l’elevació social, d’una cultura intel·lectual.
Aqueixos Contes empipats són per dir que el català, en Miquel Arnaudiès el fa servir desacomplexadament per posar-lo al servei de la imaginació i de la poesia que van lligada. Escriure amb aquest català de casa li permet de confirmar la consciència d’una militància i la reconeixença de la identitat de tot un poble.