Francesc Jaubert de Paçà (Ceret 1785 – Perpinyà 1856) és una de les grans personalitats de la cultura rossellonesa, fins fa poc gairebé oblidat. Destinat pels seus coneixements a una gran carrera administrativa, en bona part truncada, destacà com a historiador de l’agronomia amb obres com Voyage en Espagne dans les années 1816, 1817, 1818, 1819 ou recherches sur les arrosages (París, 1823), Recherches sur les arrosages chez les peuples anciens (París, 1845-1847), peró el camp dels seus interessos és molt ampli: Notice historique sur la ville et le comté d’Empurias (París, 1823), Essai historique sur les Gitanos (París, 1827), Recherches sur Roses et le cap de Creus (París, 1833), etc. Recentment s’han editat els seus Souvenirs du Voyage de 1819 en Espagne (Perpinyà, 1998).
Les Recherches historiques sur la langue catalane, publicades l’any 1824 (i reeditades el 1831) són la primera història moderna de la llengua i la literatura catalanes.
Enric Prat (Girona, 1955) i Pep Vila (Celrà, 1952) són llicenciats en Filologia Catalana i han editat diversos textos del segles XVII-XX, com ara Teatre català del Rosselló. Segles XVII-XIX (1992), el Teatre (1990) i la Prosa (1991) de Josep Sebastià Pons, Notes i dietaris de la família Fina (1998), Memorias del arte de cosina y pasteleria y confituras y geleas (Quaderns Crema, 2000), etc. Actualment tenen en premsa Poesia eroticoburlesca rossellonesa del segle XIX i l’antologia Mil anys de llengua i literatura catalanes al Rosselló (tots dos a les Edicions Trabucaire), i en preparació l’edició de l’Essai sur la langue catalane en Roussillon de Josep Santol (1883) i de les Pastorals rosselloneses.
