El Rosselló de cara a la revolució francesa

Aquest llibre sobre la història de la Revolució, si es publica l’any del « bicentenari » no té cap relació amb la moda, puix que és el fruit d’uns vint anys d’investigació als arxius. Tampoc no s’inscriu en el marc d’una polèmica a favor o en contra la Revolució.
Per l’autor, commemorar significa recordar col·lectivament la història viscuda pels nostres avantpassats i no pas construir llegendes o celebrar mites fundacionals. La Revolució francesa ha estat, pel Rosselló, un episodi a la vegada caòtic i tràgic. La monarquia havia tractat més aviat com a protectorat aquesta província « reputada estrangera »; el nou Estat-nació exigia al contrari la fusió dins una entitat francesa perfectament uniformitzada i normalitzada, el que implicava l’abandó de les lleis catalanes, de la llengua, de les tradicions més arrelades, de la religió, és a dir de la identitat. La província va ser a més transformada en camp de batalla dins una guerra on tenia dificultat a triar de quin costat posar-se.
La guerra, l’ocupació militar i el Terror van ser doncs, al nostre pais, els educadors tràgics de la modernitat.